tag:blogger.com,1999:blog-75491779082418109632023-11-16T17:22:30.558+01:00Escrits d'urgència© 2005-2014 ________________ a Joan Navarro, en la memòria.Dèlia Amoróshttp://www.blogger.com/profile/07659762720010409217noreply@blogger.comBlogger79125tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-3216046886571047252014-05-03T20:54:00.000+02:002015-12-30T11:59:10.511+01:00La melodia del desig<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-ww4tyxlHWvMOgZW-A6pkrctq-WGKSpDPff4SJ_wTY7pQirUqegwEhHvT7_5LLU7JlAi4u6Pgl3V8AKWO57TIgMVPHKR-8F8MIJ526WeLlIKhVlrCQF3BoHkfvyxd8qVDrZ1F-6BzG-A/s1600/9788490261934_04_g.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-ww4tyxlHWvMOgZW-A6pkrctq-WGKSpDPff4SJ_wTY7pQirUqegwEhHvT7_5LLU7JlAi4u6Pgl3V8AKWO57TIgMVPHKR-8F8MIJ526WeLlIKhVlrCQF3BoHkfvyxd8qVDrZ1F-6BzG-A/s1600/9788490261934_04_g.jpg" width="261" /></a></div>
<a href="http://vimeo.com/11833612" target="_blank">Ferran Garcia-Oliver</a> acaba de publicar una novel·la bellíssima editada per <a href="http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/la-melodia-del-desig.html" target="_blank">Bromera</a>. Per als filòlegs és una delícia quan els historiadors, assagistes o <a href="http://paisvalenciaseglexxi.org/tag/garcia-oliver-ferran/" target="_blank">articulistes</a> es posen al servei de la història de la literatura; per als lectors ho és encara més quan els escriptors es posen al servei de les paraules. En <i>La melodia del desig</i> Garcia-Oliver mixtura amb l'excel·lència del mestre aquesta dualitat fascinadora.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La literaturització de persones o llocs coneguts, mitificats o desitjats m'enjogassa; em situa en algun lloc entre la idealització i la ironia. L'autor ja em captivà en un meu primer de carrera en l'any '98, amb díhuit anys acabats de complir i tota la història de la literatura per davant. I encara ho fa ara <a href="http://www.saforissims.org/2014/01/11/joanot-i-ausias/" target="_blank">en entrecreuar biografies fascinants</a> i amb nous papers d'autors clàssics que segur que vindran. O com és, si no seductora, aquesta descripció:</div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
"Magdalena s'alçà de la cadira per mirar de més a prop un tapís amb les peripècies de Jonàs. Encara no s'havia posat davant el brodat de la balena engolint-se el sant i pacient baró, que tragué el cap un cavaller. Magdalena es girà i li veié uns ulls punyents i uns llavis molsuts, uns cabells llargs perfectament pentinats i unes celles espesses i la pell morena. La colpí l'expressió de desfici. Li va endevinar una frisança permanent, la del qui no està bé enlloc, a causa d'una lucidesa excessiva que exacerba el costat dolent de la vida [...]. Duia en les mans un llibret enquadernat en pell. L'abadessa se sentí una mica incòmoda quan sor Magdalena li va preguntar el nom d'aquest xicot una mica estrany. Els estranys es reconeixen com dos lliris en un erm de cards."</blockquote>
I com, si no sardònica, aquesta altra:<br />
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
"Un o dos anys més jove que Magdalena, la reina acusava el rostre indecís d'una felicitat que rares vegades hi havia fet niu. Era menuda i escanyolida, amb taques a la cara d'una pigota infantil. El monyo del pentinat, el negre del vestit, que la tapava de la nou del coll fins als turmells, uns afaits esbargits amb escassa diligència per les galtes i les bosses fotudes de sota els ulls indicaven una certa descurança del cos, estrany en una reina [...]. Ara suportava el pes d'una corona que no és que li venia gran sinó que l'angoixava. Ella l'hauria bescanviat per una mica d'estima i una mica de tendresa. Algú que la consolara en les seues febleses i en les seues malalties, li donara seguretat en la seua inconstància i la cobrira d'afecte totes les nits que passava sola al llit immens d'una cambra immensa en un palau immens maleint el seu ventre estèril. Aquest algú, Alfons, era com l'anguila, sempre esmunyint-se-li de les mans."</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
València, lluminosa i fulgurant, a vegades fosca i incerta però no esmorteïda, com la novel·la mateix, també s'ensenyoreix: </div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
"A aquella hora hi trafegava més gent que dins la ciutat. Els corredors venien a tancar negocis i concertar-ne de nous. Els qui havien fet mercat de matí ja començaven a preparar per a l'endemà les xarpelleres de gallines, les capsetes d'ous, les gàbies dels conills i els coloms, els cabassos de bledes i cebes, les cistelles de llimons. S'hi veien més dones, ajudades per les filles i les mosses, perquè els marits encara no havien tornat dels camps, on havien dinat qualsevol cosa. Des d'aquí el món semblava més benigne que en les passions encontrades de la ciutat."</div>
</blockquote>
<div style="text-align: justify;">
La trama de <i>La melodia del desig</i> gira al voltant dels dos personatges principals: Magdalena de Bordils, filla menor d'una família noble valenciana i enclaustrada des de petita en el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_la_Sa%C3%AFdia" target="_blank">monestir de la Saïdia</a>, i Genís Tristany, fill d'un mestre orguener jueu convers. La filigrana estructural del capítol XV de la novel·la propicia la trobada entre tots dos, el seu enamorament i la frisança del lector que es debat entre el desig que la trama avance cap a l'encontre imminent i la voluntat de recrear-se en la descripció del moment. I així, amb aquesta dualitat, entre l'anhel d'avançar en la història i la recreació lectora, us moureu al llarg de tota la novel·la. <br />
<br />
Malgrat que el fil conductor és el relat de la vida i els sentiments d'aquests dos personatges, l'argument proposa també històries paral·leles o complementàries dignes de menció: la persecució dels jueus, el funcionament d'un monestir de dones abans de la Contrareforma, la quotidianitat de les monges que accepten el seu destí a contracor, la lluita per la supervivència de la societat valenciana en la tardor medieval, la búsqueda de suport econòmic i polític, el debat de la música en les esglésies o la construcció d'un orgue, entre d'altes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sempre, i sense excepció, amb la precisió dels adjectius, la recerca de la paraula exacta, la justesa del terme. Amb la comparació fulgurant i la metàfora impossible. Amb una prosa àgil, descriptiva i que traspua sensualitat per totes les canonades de l'orgue que basteix. Una lectura, doncs, que recomane vivament i enèrgica.</div>
<br />
<br />
<a href="http://isabelcanetferrer.blogspot.com.es/2014/04/presentacio-de-la-melodia-del-desig.html" target="_blank">Isabel Canet</a>, <a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/04/02/quadern/1396437948_501845.html" target="_blank">Martí Domínguez</a>, <a href="http://ultimaplana-literaria.blogspot.com.es/2014/05/ferran-garcia-oliver-la-melodia-del.html" target="_blank">Última Plana</a> i <a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/05/21/quadern/1400667212_618553.html" target="_blank">Francesc Calafat</a> també n'ha dit la seua.<br />
<br />
Vaig assajar-ne <a href="https://prezi.com/joxh3xd_e-9g/la-melodia-del-desig/" target="_blank">una presentació</a>.<br />
<br />Dèlia Amoróshttp://www.blogger.com/profile/07659762720010409217noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-75533558505736147502012-12-19T23:33:00.002+01:002013-01-18T19:01:56.923+01:00Palminetes, toca manetes<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Quan fa alguns anys em va caure a les mans el facsímil de l'obra de Sanchis Guarner <i><a href="http://www.avl.gva.es/va/publicacions/Col-lecci---Facs-mils-/Can-oneret-valenci--de-Nadal" target="_blank">Cançoneret Valencià de Nadal</a> </i>publicat per l'AVL, em cridà especialment l'atenció l'última de les nadales recollides en el CD: "A sonetes, toca manetes". Recordava molt vagament el títol com una cantarella infantil que em cantaven a casa. Ara ma mare m'ha explicat que ho feia com a cançó de falda, exactament igual a com la canta <a href="https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=WMyBHXcDuEU#t=3m28s" target="_blank">Ma Teresa a Crevillent</a>. No de bades som de comarques veïnes. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sembla que, la que s'intueix bellíssima melodia renaixentista original (segons Sanchis del segle XVIII), s'ha respectat bastant en l'enregistrament del CD esmentat (tot i que la interpretació vocal no acaba de ser del tot reeixida per al meu gust) i que l'autoria de la lletra degué recaure a mans d'un clergue:</div>
<div style="text-align: justify;">
<blockquote class="tr_bq">
"La simple lectura d'aquesta nadala manifesta que, com moltes de les cançons nadalenques antigues, no és obra de cap artista popular, sinó d'un clergue amb pretensions artístiques i afany devot. L'autor, però va saber treballar amb els elements, la tècnica i el llenguatge de la cançó popular, i així aquesta nadala de versos curts amb un refrany de versos llargs ha arribat a popularitzar-se de bon de veres" </blockquote>
És precisament aclarir la seqüència temporal d'aquesta tornada i l'interés per fixar-la el que m'ha mogut a escriure aquest post. Em pregunte, tal com també m'ho preguntà @sitaSP, si la tornada fou igualment autoria del "clergue amb pretensions artístiques" o l'autor de la resta de versos hi afegí aquests que ja coneixia donat que, com també apunta Sanchis, "encara hui és una de les moixaines amb què les mares valencianes (i de més al nord, apunte jo) acaronen els seus xiquets".<br />
<br />
No tinc dades objectives per afirmar què va ser abans, si l'ús domèstic o el religiós (més endavant tornarem sobre aquest tema), però sí que puc afirmar que no només hi ha aquest doble ús en el tema de què parlem. És el cas d'una de les anomenades "nadales modernes" on Sanchis recull els versos "El xiquet de les monges/no té dentetes/i sa mare i son pare/li fan sopetes", mentre que jo la recorde com "El ploró(n) de la fira/no té dentetes/i sa mare i son pare/li fan sopetes". I d'una altra que transcriu "Jo sé una cançó/de fil i cotó/que els àngels li canten/al Nostre Senyor/amb una guitarra i amb un guitarró", coneguda pels xiquets valencians (o com a mínim pels del Vinalopó) amb la variant "Jo sé una cançó/de fil i cotó/me menge la figa/i tire el <i>peçó/</i>me gite <i>en m'agüela</i>/i li pixe el faldó". O encara també el cas de la conegudíssima nadala catalana "El noi de la mare" que compta amb nombroses versions valencianes i és utilitzada sovint com a cançó de bressol. I moltes d'altres, segurament, que se m'escapen...<br />
<br />
Pel que fa a la lletra sembla que la primera transcripció és la que apareix en el volum XIXX de la <i><a href="http://archive.org/stream/dictionnairedas00abbgoog#page/n11/mode/2up" target="_blank">Nouvelle Encyclopedie Theolgique</a>,</i> editat per Mingue però escrit per Joseph Ortigue el 1860 en forma de diccionari de cant pla i música d'església. D'aquí, diu Sanchis, la recollí J. Ribelles i Comin en la <a href="http://archive.org/stream/bibliografadel03ribeuoft#page/n5/mode/2up" target="_blank">Bibliografia de la Lengua Valenciana</a> (escrita i premia<span style="background-color: white;">da el 1905 però publicada el 1</span>943), de qui, finalment, pot haver-la transcrit l'humanista valencià. La introducció que fa Ortigue a la nadala diu el següent (la traducció és meua):<br />
<blockquote class="tr_bq">
<strong><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-weight: normal;">"Espanya
coneix també el Nadal. Com entre nosaltres, l'aniversari de la
Nativitat de Déu el Redemptor ha donat lloc a costums piadosos que
tenen una significació commovedora. A València, per exemple, i a
altres llocs on segueixen la Regla de Sant Agustí, és costum abans de missa, portar en processó per llocs acordats la imatge del
Nen Jesús jaient en un bressol; el sacerdot el rep a través de la
porta del cor de les monges, que s'obri envers el santuari de la
capella per a la comunió, i el col·loca damunt l'altar durant la
durada dels oficis i el cant dels himnes. La religiosa més jove és
qui porta l'efigie sagrada, i aquell dia goja dels drets i les
prerrogatives dels superiors sobre tots els membres de la comunitat,
que honoren en ella la Santa Infantesa del Diví Salvador. Els poetes
espanyols han fet servir un tema naturalment tan poètic. Lope de
Vega compongué bells versos cantats en diverses formes, i fins i tot
hi va escriure una pastorel·la en llengua castellana. Les llengües
populars, considerades rústiques des del punt de vista de la moral,
van mostrar un renovat interés en l'aportació de novetats
religioses: d'esta manera van contribuir àmpliament a donar lloc a
una gran varietat de nadales en els diferents dialectes d'aquest
país.<br /> </span></span></strong><strong style="line-height: 0.48cm;"><span style="font-family: Times New Roman, serif;"><span style="font-weight: normal;">El
que llegirem està escrit en dialecte valencià o llengua llemosina,
i ple de gràcia i ingenuïtat; l'hem aconseguit per l'amabilitat del
senyor Duplessis, ex rector de l'Acadèmia de Lió, que amablement
ens l'ha comunicat. Pensem, segons el senyor Salva, bon jutge en
aquesta matèria, que és del segle XVI. Llevat d'algunes
característiques que porten el segell del geni espanyol, hi trobarem
un aire de parentiu amb les nadales provençals del pare Saboly de
les quals en parlarem aviat. És una lloança per als autors dir que
l'un recorda l'altre. Els lingüistes familiaritzats amb els
dialectes de la llengua romànica, ens agrairan que donem només el
text valencià; una traducció no farà més que afeblir-ne les
belleses i mostrar alguns termes com a intraduïbles. La nadala porta
un subtítol que indica que és una cançó gojosa (una cançó
d'alegria) per ser cantada en el dia del naixement del Senyor, al
portal de Betlem".</span></span></strong> </blockquote>
No aprofundiré gaire en aquest aspecte però vull destacar la funció de la monja més jove en ser la portadora de la figura del Jesuset i esdevenir així, durant aquell dia, una figura superior a les seues germanes. Entre altres exemples, em sembla transportable, sense l'apunt paròdic, a la funció que fa un dels escolans en els "<a href="http://altraedatmitjana.wordpress.com/2008/07/16/sermo-del-bisbeto/" target="_blank">sermons de bisbetons</a>", <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Festa_dels_Enfarinats" target="_blank">als enfarinats</a> d'Ibi o a la figura del <a href="http://www.alicantevivo.org/2008/08/les-danses-del-rei-pixaro.html" target="_blank">Rei Pàixaro</a> a Biar que, tal com apunta Sansano, esdevenen una "autoritat efímera". És, però, la primera referència femenina que en tinc. <br />
<br />
Respecte a la datació de la nadala, Sanchis especifica que els musicòlegs valencians Joaquim Nin, Eduard Chavarri i el bibliògraf Ribelles Comín consideren que és del XVII (i no del XVI com diu Ortigue). Amb tot, ell apunta, pel llenguatge castellanitzat i per l'estil artificiós, que podria ser del XVIII. És possible que fóra així. També si tenim en compte que en el primer text transcrit la preposició "amb" ja apareix amb la forma "en" malgrat que Sanchis la copie com "ab". Ja sé, però, que això no és mostra de res donat que la castellanització de la preposició "amb" ja apareix en Corella, només que considere que és necessari un estudi comparatiu dels textos més rigorós per datar la nadala correctament. Filant prim, sobretot, en el lèxic.<br />
<br />
Hi ha nou coples finals que s'adjunten a la nadala d'Ortigue de les quals Ribelles i Comin només en copia tres i Sanchis cap. Això em fa pensar que Sanchis no accedí a l'enciclopèdia francesa, per això no copià ni l'apunt introductori ("Aquesta Nadala, en el llibre d'on s'ha tret, està seguida pels versicles copiats a sota que formen part de la composició i semblen ser un complement fonamental, tal com pot ser requerit, en aquest temps, pel gust espanyol") ni els mots finals que n'indiquen la procedència ("Valentia: por la hija de Agustín Laborda, en la Bolsería"). Supose que si Sanchis n'haguera tingut accés no haguera deixat passar aquesta informació que, al meu parer, no només indica la procedència de les copletes, sinó de tota la nadala estampada per <a href="http://www.bne.es/es/Micrositios/Guias/MujeresImpresoras/resources/docs/MujeresImpresoras.pdf" target="_blank">Ma Teresa Laborda</a>, qui regentà la impremta de son pare entre 1819 (moment en que faltà sa mare) i 1825 (quan passà a mans del seu nebot). Si les voleu consultar, només heu d'accedir a <a href="http://archive.org/stream/dictionnairedas00abbgoog#page/n11/mode/2up" target="_blank">una de les fonts primeres</a>.<br />
<br />
Sanchis inclou en el seu cançoneret diverses versions de la nadala, tot i que només transcriu del tot l'editada per Mingue. S'hi inclouen textos d'Altea, Tavernes de la Valldigna (d'on transcriu la melodia), Rafelbunyol, Albaida, Oliva i Aielo de Malferit. Textos geogràficament molt propers.<br />
<br />
Pel que fa a la tornada, la versió que més es repetix és la del text que considerem com a principal. Es recull "Ajonetes, toca manetes" en les versions d'Albaida i Oliva; una variant d'aquesta a Tavernes: "Ajo, ajo, ajo, ajonetes"; "Assonetes, toca manetes" a Altea i "A, a, palmetes; a, a, manetes" a Aielo de Rugar. De la versió de Rafelbunyol no transcriu la tornada.<br />
<br />
En canvi Eduard López Chavarri també diu la seua a propòsit de la tornada (copie el text segon el transcriu Ribelles i Comín donat que no he pogut accedir a la notícia de <i>Las Provincias</i>):<br />
<blockquote class="tr_bq">
"El estribillo <i>ajonetes </i>no cabe duda que se refiere al mismo estribillo de la canción de cuna. Sin duda proceden del castellano "ajito, ajó", y yo recuerdo que en mi niñez se cantaba el estribillo para dormir a los pequeñuelos (sobre todo en la clase popular, balanceando la silla en que se sentaba la madre, y marcando el ritmo con los golpes de las patas, pues que eran sillas ordinarias sin madera curva para mecer): <i style="text-align: center;">Ajó, ajó,</i><i style="text-align: center;"> ajonetes, </i><i style="text-align: center;">non non</i><span style="text-align: center;">. P</span>ronunciando la <i>j</i> fuerte, como en castellano". </blockquote>
Al seu torn, Ribelles i Comín afig nova informació per ampliar la nota anterior: "debemos manifestar que en Castellón de la Plana se conserva aún alguna reminiscencia del anterior estribillo, enseñándose a los niños de teta a pronunciar <i>ajó</i>, <i>ajó</i>, como en castellano cuando principian a balbucear alguna palabra y "ajonetes, toca manetes", juntando al mismo tiempo las dos manos como aplaudiendo, cuando ya no llevan pañales".<br />
<br />
Sembla doncs, claríssima, per a López Chavarri, la procedència de la tornada que també és la més extensa geogràficament, així com la doble intenció que tenia: bressolar els infants i fer-los moixanines per una banda, i avesar-los en la pronúncia d'un so estrany a la llengua pròpia per una altra. Aquesta dificultat en la pronúncia de la fricativa velar sorda [x] pot ser la causant de l'evolució de la tornada cap a formes que no la contenien, com ara "assonetes" o "palminetes".<br />
<br />
Pel que fa a aquesta darrera forma el seu ús anava acompanyat (o va, encara ara) del moviment de les palmes de les mans del xiquet des de la seua cara fins a la de l'adult amb qui juga. El DCVB en dóna un mot semblant en l'expressió "fer ballmanetes", utilitzada en valencià col·loquial per referir-se a picar les mans. Però no només en valencià col·loquial, al <a href="http://www.slideshare.net/MariaEscriv/can-nadal-infantil-i#btnNext" target="_blank">CEIP Santa Gertrudis d'Eivissa</a> també fan servir aquesta variant. Al bloc <a href="http://blocs.socpetit.cat/cincpometes/2011/05/picamanetes-avia-teresa/" target="_blank">Cinc Pometes</a> la Marta en recullen moltes més variants.<br />
<br />
Respecte a la forma "assonetes" és possible que faça referència al plural de la paraula "soneta", que al seu torn és el diminutiu femení del mot "son" usada sobretot en llenguatge infantil. És aquesta darrera variant la que triaren els intèrprets de la nadala que ha provocat tot aquest apunt.<br />
<br />
Segurament hi ha publicades aquí i allà molte i moltes més variants d'aquesta cançoneta popular a la qual jo m'he aproximat només de gaidó. Caldria revisar cançoners (el popular de Catalunya, per exemple; o les obres de Romeu i Figueras), publicacions medievals, tradicions diferents i papers dispersos per acarar tota la informació ressenyada aquí dalt. Preneu aquest apunt, ja massa llarg, com un aclariment d'idees personal, com una exposició i descripció d'alguns documents de fàcil accés, com una posada en comú inicial de, qui sap si, futurs escodrinayments.<br />
<br />
Si heu arribat fins aquí, gràcies! <a href="http://www.myspace.com/557866061/music/songs/assonetes-toca-manetes-45940713" target="_blank">Que disfruteu de la peça</a> (encara que siga un trosset) i que tingueu bones festes. </div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-42593336264926193232012-09-03T18:32:00.001+02:002012-09-03T18:51:47.042+02:00Exàmens de setembre<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjliWMzHIa0BbBa81UyZQwnMc4U2tTbRNFYxC6JX-sP6AkVCUTErULp5DkYHP8IybpUOuyC16gNv-R6eVcJwfFokMDta466Ztz24ToUFyUjoYVJ_Oa00INMc5KwMmAjhg15QDjLpBQvcVmd/s1600/CYMERA_20120903_180616.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjliWMzHIa0BbBa81UyZQwnMc4U2tTbRNFYxC6JX-sP6AkVCUTErULp5DkYHP8IybpUOuyC16gNv-R6eVcJwfFokMDta466Ztz24ToUFyUjoYVJ_Oa00INMc5KwMmAjhg15QDjLpBQvcVmd/s320/CYMERA_20120903_180616.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">No m'agraden els exàmens de setembre. No m'agraden els exàmens en general, vaja; però els de setembre em semblen encara més una estafa, un parany, una pèrdua de temps. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">A setembre compareix dos tipus d'alumnat: el que ha assolit els continguts però no els procediments ("se m'ha oblidat per cinquena vegada entregar aquell treball que era obligatori", <i>aka </i>raspat) i el que té una actitud gens col·laboradora durant el curs ("jo em sente aquí darrere i no moleste, però deixa'm estar", <i>aka </i>moble).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">L'estafa ve quan l'alumnat <i>moble </i>agafa embranzida la segona quinzena d'agost, s'asseu davant el llibre, posa en ordre el quadern, talla i enganxa un treball de lectura i fa un examen polit de vora un <i>sisimig</i>. Estafa perquè durant el curs, alguns dels seus companys, han hagut de suar per arribar al <i>cincpelat</i>. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La pèrdua de temps la protagonitza l'alumna <i>raspat</i>, que amb l'execució d'aquell o aquell altre treball substitutori que oblidava contínuament, ja en tindria prou per aprovar i s'estalviaria anar a fer una pantomima. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El parany ens el posa el sistema educatiu al professorat. I nosaltres hi anem a caure, la majoria de les vegades, gustosos; la minoria, resignats. Enviar un alumne a setembre (noteu el verb 'enviar') vol dir que el procés d'avaluació en què hem basat nou mesos de programació ha fet fallida. Avaluar no vol dir examinar, ja ho sabeu. Que un alumne s'haja d'examinar a setembre vol dir que no hem tingut recursos suficients (o no els hem sabut fer servir) per encoratjar-lo, que no hem pencat a l'hora de proposar-los dins l'aula. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Si, tot i utilitzar la programació com un marc flexible, com un punt de partida, com un reforçament legal, l'alumnat no assoleix la Santíssima Trinitat (a saber: continguts, procediments i actituds), aleshores sí, sense cap càrrec de consciència, aquell alumne hauria de tindre l'assignatura pendent; però no anar a setembre, setembre seria una estafa... Si després que el professorat ha fet tot un treball d'avaluació al llarg del curs l'alumne no sura (però de fer-ho de cor, de fer-ho de veres), estem davant un alumne <i>moble</i>, segur. I sant torne-m'hi. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">No res, quatre ratlles d'inici de curs. Penseu-hi, si és que no ho heu fet ja, clar. Jo, mentre, m'aboque a corregir exàmens de setembre (<i>aka</i> profe ressignada).</span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-51446384082878837012012-09-01T11:40:00.000+02:002012-09-01T11:40:09.267+02:00Ens falta una paraula<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9qBXck_4i8OgN6GCcE_dUvttYbQkRZMb2L-CCcCostDJ7G_c7Nhun_ZhvZzVRENCg9n9d-kbA7v66C1UMgFjlcMJ-eA5EBEK7Q2M2JKT7ho-lZBQZj1EL5hF8fLYWQ6Ui1p6mCp3-bFgn/s1600/CYMERA_20120831_131547.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9qBXck_4i8OgN6GCcE_dUvttYbQkRZMb2L-CCcCostDJ7G_c7Nhun_ZhvZzVRENCg9n9d-kbA7v66C1UMgFjlcMJ-eA5EBEK7Q2M2JKT7ho-lZBQZj1EL5hF8fLYWQ6Ui1p6mCp3-bFgn/s200/CYMERA_20120831_131547.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #4a4a49; line-height: 22px;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">M'he assegut al sofà, un sofà de noranta. Aquell mateix que evocares, infinitament, una vesprada de cançons en francés. Un vespre (i dic vespre no només perquè m'encomanes) en què feres florir deliris als vorals de l'apeset i omplires Alacant de geranis violetes. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #4a4a49; line-height: 22px;">I arribares enjorn, tan enjorn com la lluna. </span><span style="background-color: white; color: #4a4a49; line-height: 22px;">Amb lliris a les mans, i vins a les butxaques. I paraules precises, les de tota la vida. I paraules precioses, les de tota la nit. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #4a4a49; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="line-height: 22px;">I picares la porta sense cap de pudor, i et ficares al llit però amb molt de coratge (i dic llit com qui diu casa, cos, cor...). I la cambra s'omplí d'un <a href="http://www.goear.com/listen/08480b8/el-mon-en-un-cafe-4t1a" target="_blank">olor de café</a>, i portaves la llum de figuera rebel. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #4a4a49; line-height: 22px;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Perquè res era estrany, amidàrem pel bé una mica més de quatre-cents quilòmetres. I justament, i exactament, s'obrí de bat a bat un color verd, d'oliva qualsevol, que mostrà pensaments amagats altres voltes. </span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #4a4a49; line-height: 22px;">T'emportares amb tu cert </span><a href="http://vimeo.com/29153843" style="line-height: 22px;" target="_blank">preludi de pluja</a><span style="color: #4a4a49; line-height: 22px;"> i deixares aquí <a href="http://www.goear.com/listen/7ebf3c6/autumn-leaves-ben-webster" target="_blank">unes fulles caient</a>. Ara les ballarem. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #4a4a49; font-family: Georgia, Bitstream Charter, serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-22474331960171359092012-08-13T14:40:00.000+02:002012-08-13T14:40:10.930+02:00Borratxos de coets<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCTDE1v_di23VtsKG5FF_yf2RYWsBiN-BYPr771v_k9vfnqkdbQnbujmpXA5UGnXi01sMXXWx-wW7oO7ZdG5sTghkZRSyqVBSk7Nqqe1oYQvF03elFku8ZisCIKowxdje0ZK_7oPqbZtzh/s1600/CYMERA_20120813_135241.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCTDE1v_di23VtsKG5FF_yf2RYWsBiN-BYPr771v_k9vfnqkdbQnbujmpXA5UGnXi01sMXXWx-wW7oO7ZdG5sTghkZRSyqVBSk7Nqqe1oYQvF03elFku8ZisCIKowxdje0ZK_7oPqbZtzh/s200/CYMERA_20120813_135241.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Definitivament hauria de viure a Elx. M'hi sent, m'hi reconec, celebre <a href="http://www.lafesta.com/?q=node/2" target="_blank">la Festa</a> i les festes... He passat la infantesa a <i>de fora, </i>he cridat "<a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/620158/20021226/festes-vinguda-mare-deu.html" target="_blank">A la platja, il·licitans!</a>", cante el "Venim de la mar" des que tinc ús de raó, vaig aprovar l'oposició amb un tema sobre la pervivència del teatre medieval i he vist l'Albà amb les bragues de les monges de Sant Josep de fons. Només em queda <a href="http://www.lafesta.com/latramoia/gasparjaen/ufqc14.htm" target="_blank">pujar al cel</a>...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per això guarde com un tresor el llibre <i>La Festa</i>, signat per <a href="http://www.escriptors.cat/autors/jaeng/" target="_blank">l'autor</a> una nit com la de hui, borratxos de Riesling a la terrassa de ca Glòria, al bell mig de la Glorieta. I evoque, cada agost, que a les dotze, silenci...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12.0pt; mso-hyphenate: none; tab-stops: -36.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">V.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">I a les dotze, silenci. Tots els llums que s'apaguen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Tot el poble està a fosques. Els coets que se callen.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Alerta! Mireu tots
el campanar de flama.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Com pugen mil llampecs fets foc a la vegada!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Com s'ha fet blanc el cel! Riu blanc, torrent de
plata,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">esfèrica palmera
d'estany, so de paraula.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Com puja! Com es trenca! Com es desfà i s'escampa!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Assumpció de boles
de foc, la bola blanca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Cendra i brases, abracen el final de l'Albada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Síndria oberta; havaneres, ai! que són de l'Havana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">Nugolet, meló d'aigua; els ulls plens d'aigua, d'aigua<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">els llavis, de meló. Que encarnat que ens ha eixit,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 12pt; text-align: center;">
<span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;">xe, tira la siment!</span><span lang="ES-TRAD" style="letter-spacing: -.15pt; mso-ansi-language: ES-TRAD;"> Les xorreres pels braços...<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="letter-spacing: -0.15pt; line-height: 12pt;">Ai, terrats d'Elx, desperts</span><span style="letter-spacing: -0.15pt; line-height: 12pt;"> </span><span style="letter-spacing: -0.15pt; line-height: 12pt;">fins a la matinada!</span> </div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-23213457720486458212012-08-10T13:07:00.000+02:002012-08-31T22:00:30.423+02:00#paraulavalenciana<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZL9ttq587kZfiaFTIV1oY76WXH1QAWzb3wQInlg5QQediE3V7ODJD8ptPTo5JzUSYzk-qVp3E_LxqOigfvnOmkbmypiIgXW2AKerTIK5hj99P6K4hBRlnqhZd4orA81Vou5LqVwBtKAqh/s1600/parr%C3%BAs2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZL9ttq587kZfiaFTIV1oY76WXH1QAWzb3wQInlg5QQediE3V7ODJD8ptPTo5JzUSYzk-qVp3E_LxqOigfvnOmkbmypiIgXW2AKerTIK5hj99P6K4hBRlnqhZd4orA81Vou5LqVwBtKAqh/s200/parr%C3%BAs2.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Reconec que em diverteix molt anotar el nom que donem en valencià als òrgans sexuals externs. Evidentment com a eufemisme i per evitar paraules potser marcades amb una major intensitat sexual com ara "cony". El sexe és pecat, ja ho sé...</div>
<div style="text-align: justify;">
Sóc conscient també d'una certa tendència actual a utilitzar les paraules cultes "vulva" o "penis", ambdues no marcades com a vulgarismes al <i>Diec</i>. Em sembla, però, d'un esnobisme que és massa. I d'una falta de naturalitat, de sentit de l'humor i de consciència lingüística que no cal que us explique. </div>
<div style="text-align: justify;">
Com ja sabeu, en valencià abunden les paraules en diminutiu. Però sobretot juguem amb el sentit literal i figurat de certes fruites i verdures que recorden la forma dels genitals. Pura metàfora, vaja...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i>figa, bacora, figaflor, poma, xona, xoneta, clòtxina, floreta, conill, conillet, fufa, parrús, </i><br />
<i>ratpenat, cassola, cassoleta, alfals, xitxi, xitxirinel·la, anxova, paput, petxina, </i><br />
<i>castanya, </i><i>pàmpol, fava...</i></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De totes, la que més m'agrada és "<a href="http://dlc.iec.cat/results.asp" target="_blank">parrús</a>", que fa referència tant a la part sexual com a la vellositat. No hi ha acord respecte a l'etimologia. Per una banda hi ha qui parla del <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/reply/id/45335" target="_blank">raïm bord</a> (de la parra borda) com a origen de la paraula, referida en un principi només a la vellositat. Per una altra hi ha, com sempre, l'etimologia popular que el relaciona amb la forma del pa redó que llançava l'aviació russa a la zona republicana en temps de guerra. El pa rus; que <i>si non è vero, è ben trovato</i>. No sé què en pensaran els de Ca'n Parrús de Sa Pobla...</div>
<div style="text-align: justify;">
Desconec com ho fan a la resta del domini lingüístic, mai no he tingut aquest tema de conversa amb els veïns de llengua. De la qual cosa, ara em pene-disc, òbviament. "Patatona", em sembla haver sentit o llegit... Amb tot, però, no m'acostumaria mai a demanar-li a ningú que em menjara la patatona. Ai... I no és prejudici, és estètica pura i dura... </div>
<div style="text-align: justify;">
I vosaltres, quina dieu? Per al masculí li passe la patat... vull dir, el relleu al <a href="https://twitter.com/MRElectrique" target="_blank">@MRElectric</a>, que segur que en sap moltes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tingueu pietat, lingüistes i filòlegs en general, amb aquest "apunt d'urgència" gens documentat que respon a la crida del diari digital <i><a href="http://www.paisvalencia.net/pais-valencia/766-queda-un-dia-per-a-paraulavalenciana.html" target="_blank">País Valencià</a> </i>i a la iniciativa <a href="https://twitter.com/#!/search/realtime/paraulavalenciana" target="_blank">#paraulavalenciana</a>. Agrairé, clar, qualsevol comentari que tingueu a bé deixar aquí baix (quan "aquí baix" no és un eufemisme...). </div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-83693699943739520932012-08-08T17:19:00.000+02:002012-08-08T17:34:36.578+02:00Una lectura de "La gatera"<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjcMnTizwNcqSMaQ-dWEHtystnexV8fWmsiZTWpN50toEhyphenhyphenGkgIWavSN2nW4S9z88VByClbW4eAd_vAsezDlyLIIxjKGUNETfvkcoSzp1-pIFwoLb5GRgLy16rcdSNXC_4FuJkh7vZQ6lD/s1600/gatera.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjcMnTizwNcqSMaQ-dWEHtystnexV8fWmsiZTWpN50toEhyphenhyphenGkgIWavSN2nW4S9z88VByClbW4eAd_vAsezDlyLIIxjKGUNETfvkcoSzp1-pIFwoLb5GRgLy16rcdSNXC_4FuJkh7vZQ6lD/s200/gatera.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: arial;">Del sofà a la terrassa i de la terrassa al sofà de l'altra terrassa... </span><span style="font-family: arial;">És el que té tindre un pis gran, que sembla que canvies de lloc i només canvies de punt de vista... </span><span style="font-family: arial;">Dia de lectura, de la que m'agrada, de la ràpida, de la que sembla que no té argument perquè no passa res però no pots deixar de jugar amb els cabells i acaronar-te el cos esperant que passe alguna cosa... I no passa, i no passa... i estàs bascosa. Però quin bon gust que se't queda quan tanques el llibre i vas a la nevera. I menges fruita i beus un te gelat, verd amb herba-sana. I surts i alces el tendal, que ja cau el sol i deixes que l'aire jugue amb la pell... I seus a la taula i obris l'ordinador i poses el rèquiem i agafes el llibre... I t'alces perquè ja no t'hi veus, engegues el llum i penses entra-te'n que t'aniquilaran els mosquits. I et poses un vi (negre per favor, jove per favor que som a l'estiu) amb un poc de formatge (francés per favor, tendre per favor que se'm barrege amb el vi). I tornes al llit i tornes amb el llibre; i regues les plantes i et banyes una mica els peus i t'asseques la planta d'un amb la part de dalt de l'altre; i de nou al llit i agafes el llibre i vols acabar-lo però el tanques, i fas un ai i mires al buit i tragues saliva i penses... ara li faria l'amor.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: arial;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: arial;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: arial;">I dos finals: <a href="http://llegimipiulem.blogspot.com/2012/07/el-final-de-la-gatera.html" target="_blank">aquí</a> i <a href="http://llegimipiulem.blogspot.com/2012/07/el-final-de-la-gatera-2.html" target="_blank">aquí</a>. </span></div>
</div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-53689491706755956802012-07-18T16:45:00.001+02:002012-07-18T16:48:21.377+02:00RTVV Opinions<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
M'estalvie la meua opinió, que és contradictòria i desordenada, i adjunte una nòmina d'articles (quasi tots contradictoris però menys desordenats) que s'han generat des del moment en què el personal que treballa a RTVV va <a href="http://www.ara.cat/especials/paisvalencia/ERO-RTVV_0_737926329.html" target="_blank">prendre el plató d'informatius</a> després de l'anunci de l'ERO.</div>
<div style="text-align: justify;">
He procurat recollir opinions (que no notícies) de tots els colors, però l'espectre sempre se'm mou cap a la mateixa banda... Així que si coneixeu més articles, els hi afegiré gustosa. </div>
<div style="text-align: justify;">
M'ha semblat interessant recollir-los pel gran nombre que s'ha generat, perquè n'hi ha dispersos per diversos mitjans electrònics, perquè ordenar-los temporalment ens ajuda a ser conscients de l'evolució de les opinions i perquè agònicament, la tele i la ràdio públiques, potser aconseguisquen que comencem a creure'ns allò tan nostre de "valencians, tots a una veu..."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Algunes opinions prèvies (ma non troppo)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://valencianna.wordpress.com/2012/01/11/a-rtvv-tots-no-son-iguals/" target="_blank">A RTVV tots no són iguals</a>", Anna Peña, <i>Valencianna.cat </i>11/01/2012</div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/01/18/actualidad/1326897055_676644.html" target="_blank">Fumar hasta morir</a>", Julià Àlvaro, <i>El País</i>, 18/01/2012</div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://bloc.escacc.cat/2012/05/la-privatitzacio-encoberta-de-rtvv/" target="_blank">La privatització encoberta de RTVV</a>", Adelaida Ferre Tortosa, <i>ESCACC</i>, 30/05/2012</div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/06/09/valencia/1339260364_823479.html" target="_blank">Epílogo</a>", Julià Àlvaro, <i>El País</i>, 18/06/2012</div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/06/23/valencia/1340476546_016731.html" target="_blank">Así se llevó a la quiebra a RTVV</a>", Miquel Alberola, <i>El País</i>, 23/06/2012</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="background-color: white;">16 de juliol</b></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://www.lapaginadefinitiva.com/weblogs/paellarusa/2012/07/16/descanse-en-paz-canal-9-octubre-de-1989-verano-de-2012-y-que-se-vaya-preparando-el-pp/2729" target="_blank">Descanse en paz Canal9 y que se vaya preparando el PP</a>", Senyor Garrofó, <i>La Paella Rusa</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://comunicacio21.cat/2012/07/ero/" target="_blank">Ero</a>", David Centro, Comunicació21</div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/226164" target="_blank">Políticament incorrecta. RTVV</a>", Anna Oliver Borràs, <i>Un altre blog</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/226136" target="_blank">Provoquen</a>", Pep Albinyana, <i>Gàlim</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://mirandohacialarealidad.wordpress.com/2012/07/16/no-es-un-adeu-es-un-fins-prompte/" target="_blank">No és un adéu, és un fins prompte</a>", <i>Mirando hacia la realidad</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://teresadiez.wordpress.com/2012/07/16/rtvv-la-rebeldia-de-los-democratas/" target="_blank">RTVV la rebeldía de los demócratas</a>", Teresa Díez, <i>Blog de Teresa Díez</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/226129" target="_blank">RTVV RIP. I si la redacció s'haguera rebotat abans?</a>", Desficiosa, <i>Apóstata Desficiosa</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4028569/francesc-felipe-sense-senyal-sense-canal.html" target="_blank">Sense senyal i sense canal</a>", Francesc Felipe, <i>Vilaweb: Opinions Contundents</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="background-color: white;">17 de juliol</b></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/226167" target="_blank">Canal 9: breu història d'un despropòsit</a>", Roger Mira, <i>A Barlovent</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://www.vilaweb.cat/editorial/4028699/canal-9-metafora.html" target="_blank">Canal 9 com a metàfora</a>", editorial (Vicent Partal), <i>Vilaweb</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://www.huffingtonpost.es/mariola-cubells/canallas-en-canal-9_b_1678618.html?utm_hp_ref=tw" target="_blank">Canallas en Canal9</a>", Mariola Cubells, <i>El Huffington Post</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://cultura.elpais.com/cultura/2012/07/17/television/1342545191_769955.html" target="_blank">Celofán</a>", David Trueba, <i>El País</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://losojosdehipatia.com.es/?p=7698" target="_blank">El ERE de RTVV y el viejo 'nuevo' modelo</a>", <i>Los ojos de Hipatia</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://www.media.cat/2012/07/17/els-treballadors-de-canal-9-mai-van-dir-res/" target="_blank">Els treballadors de C9 mai van dir res?</a>", editorial, <i>Mèdia.cat</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://fullquatre.com/index.php/afers/item/535-revolta-rtvv" target="_blank">L'ERO encén la revolta a RTVV</a>", Jaume Barber i Laia Mas, FullQuatre</div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://blogs.lainformacion.com/telediaria/2012/07/17/television-autonomica-valenciana-caspa-derroche-y-corrupcion/" target="_blank">Televisión autonómica valenciana: caspa, derroche ¿y corrupción</a>?", Borja Terán, <i>Lainformacion.com</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://www.levante-emv.com/opinion/2012/07/17/terapia-choque-rtvv/921372.html" target="_blank">Teràpia de choque</a>", editorial, <i>Levante-EMV</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://www.diarioinformacion.com/opinion/2012/07/17/terremoto-canal-9/1275444.html" target="_blank">Terremoto en Canal9</a>", Antonio Sempere, <i>Información</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://diariodeunaladrona.wordpress.com/2012/07/17/trabaje-en-ra/" target="_blank">Tonyina i rialles. RTVV y su audiencia zombie</a>", Helena P. Grau, <i>Diario de una ladrona</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://decopivolta.blogspot.com/2012/07/sabotatge.html" target="_blank">Sabotatge</a>", Jordi Irles, <i>De cop i volta</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>18 de juliol</b></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://www.levante-emv.com/opinion/2012/07/18/carne-banquillo/921642.html" target="_blank">Carne de banquillo</a>", Emili Piera, <i>Levante-EMV</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://www.levante-emv.com/opinion/2012/07/18/debacle/921652.html" target="_blank">Debacle</a>", Francesc Piera, <i>Levante-EMV</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://elpais.com/elpais/2012/07/17/opinion/1342550710_094370.html" target="_blank">El drama de Canal 9</a>", editorial d'<i>El País</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/560694.html" target="_blank">Pública i en valencià</a>", Vicent Sanchis, <i>ElPunt-Avui</i></div>
<div style="text-align: justify;">
"<a href="http://www.media.cat/2012/07/18/qui-plorara-per-canal-9/" target="_blank">Qui plorarà per Canal9</a>", Núria Cadenes, <i>Mèdia.cat</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I el seguiment d'algunes piulades que han fet des de <a href="http://www.melderomer.tv/seguiments140/2012/07/16/seguiment-desmantellament-la-radiotelevisio-publica-valenciana/1342447200" target="_blank">Mel de Romer</a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Finalment, si seguiu el tema "<a href="http://elpais.com/tag/canal_9/a/" target="_blank">Canal 9</a>" en l'hemeroteca d'<i>El País</i>, us podreu fer una idea de les mesures, les denúncies i les opinions que s'han generat en els últims sis anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-32710669474545271522012-06-27T22:51:00.000+02:002012-06-27T23:59:41.797+02:00Maruja Inn<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieW60N7t6C3hnWvs89ocz1tj9KQqCv7zFzoejoHh7K0YJyERsbMrlSGJLgiXHjCj7NX8xNaweDHGI2zk97wHO2kChLYpcb0_NWfLmFkqxIGoMEJfoZ4179hBzLxe_CYNTahD4KPCrPXWRH/s1600/hostal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="191" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEieW60N7t6C3hnWvs89ocz1tj9KQqCv7zFzoejoHh7K0YJyERsbMrlSGJLgiXHjCj7NX8xNaweDHGI2zk97wHO2kChLYpcb0_NWfLmFkqxIGoMEJfoZ4179hBzLxe_CYNTahD4KPCrPXWRH/s320/hostal.jpg" width="320" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
S'enfilà esglaons amunt
amb desgana. El silenci l'acompanyava diàriament durant el mig minut
que trigava a arribar al 4t dreta per aquella escala fosca, humida i
estreta que ja coneixia de memòria. Només s'escoltava, però, l'alè
de la Bruna i el dringar de les claus amb què jugava de manera
mecànica.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Abans d'obrir la porta
del tot la gossa ja s'havia esmunyit, com d'habitud, pel llindar que
donava pas a l'apartament. Segons després bevia en l'abeurador
metàl·lic de sota la finestra. Mimètica amb l'animal s'adonà que, potser, ella
també tinguera sed. Un pitxer blau fosc, que simulava una gota
d'aigua, romania en un dels cantons del pedrís de la cuina.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
Se'l mirà fixament,
atordida, sense saber per què. I s'endevinà enyoradissa. Per algun
motiu desconegut, des del fons de la tristor que l'acompanyava feia
setmanes, mesos, potser tota la vida... ressorgí el record d'una
llunyana nit d'estiu bascosa, d'un calor sufocant, en què només la
nuesa dels cosos i el plaer del desig dissimulaven la xafogor.
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
De reüll mirà la
nevera. No li calgué girar la tarja per recordar exactament què hi
deia. Podria transcriure el text cal·ligràficament. Conservava intacte
en la memòria el moment de l'escriptura i les rialles en veure la
traducció del nom de l'hostal a llengües estrangeres. Kitsch,
pensaren...</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: white; text-align: left;">El gemec de la Bruna l'abocà
al dia a dia.</span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: white; text-align: left;"><br /></span></div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="background-color: white; text-align: left;">Altres hostes: "<a href="http://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2012/06/sant-joan-es-arribat.html" target="_blank">Sant Joan és arribat</a>", "<a href="http://susanarey7.blogspot.com.es/2012/06/marujashostal-unproyecto-de.html" target="_blank">Un proyecto de <i>crossfoundin</i></a>", "<a href="http://desindrets.wordpress.com/2012/06/26/hostal-maruja-platja-del-pinet/" target="_blank">Hostal Maruja, platja del Pinet</a>". </span></div>
</div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-75632127488030428802011-11-10T12:15:00.008+01:002011-11-10T14:16:44.394+01:00Un pensament de sal...<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvfz-g-jk9KK8A6X8jeVorlf6jmZEZGOKobVZot24K2-Fo8kfSpGT3CdqDUa1pQNi0xm82KmytXMTslt0VBXGXOIJfgiGYRZeJMh7annTnxvqPDcLIiJNJ3b92vdUuQDvRKc8uFcsRC9bu/s1600/jornades.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 230px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvfz-g-jk9KK8A6X8jeVorlf6jmZEZGOKobVZot24K2-Fo8kfSpGT3CdqDUa1pQNi0xm82KmytXMTslt0VBXGXOIJfgiGYRZeJMh7annTnxvqPDcLIiJNJ3b92vdUuQDvRKc8uFcsRC9bu/s320/jornades.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5673353973935044482" /></a><div style="text-align: justify;">Vaig aprendre a vindicar a la universitat. Fins aleshores només reivindicava, i se m'omplia la boca. Però un bon dia, la Núria Llopis em raptà i em féu seure enmig d'una assemblea de dones feministes on no reivindicaven, sinó que vindicaven. Des d'aleshores que no me n'he pogut desfer de la síndrome d'Estocolm. Ni de l'altra Núria, ni de Sara, ni de Tereça...</div><div style="text-align: justify;">Totes nosaltres, totes aquelles "dones, feministes, nacionalistes, filòlogues, historiadores, mestres..." i algun "home, feminista, nacionalista, filòleg, historiador, mestre..." vam bastir la nostra personalitat i ens vam ancorar als mites en els anys universitaris; vertebrades, vertebrats, per la literatura que ens vessava per tots els porus.</div><div style="text-align: justify;">Amb aquesta dèria, la de literaturitzar-nos, ens vam ancorar a altres mites més reals i més propers: els de les autores i crítiques contemporànies. La Meri Torras i la Xesca Bartrina ens van fer de proa d'un vaixell que tot just començàvem a tripular maldestres; la Montserrat Roig i la Caterina Albert segurament s'ho mirarien tot, escèptiques, des de la popa. </div><div style="text-align: justify;">Després d'elles, en van venir moltes altres, clar, de proes i de popes... Però sempre guardaré, guardarem supose, un record, un reconeixement, un gràcies, un amor, per a les primeres dones amb les quals vam compartir el goig fervent de vindicar-nos . <a href="http://viuillegeix.wordpress.com/2009/12/16/un-pensament-de-sal-un-pessic-de-pebre-montserrat-roig/">Un pensament de sal</a> per a elles en aquest donatge de hui a la Roig...</div>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-79452648288573912112011-10-19T14:53:00.003+02:002011-10-19T15:16:16.466+02:00Al vent i a altres llocs<p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm">Fa temps que vaig deixar d'escoltar “cançó protesta”, “nova cançó” i/o cantautors en general (amb l'excepció, tot i que sense passar-me'n, de <a href="http://www.paualabajos.cat/">Pau Alabajos</a>). En la meua missió d'anar lleugera d'equipatge el pes de la majoria d'aquestes lletres se'm fa inabastable. Això sí, em sé de memòria tots els Raimon, Llach, Sisa, Serrat, Bonet i Ovidi que calguen. Amb catorze anys, la meua música de capçalera era el recopilatori <i>Banda sonora d<span style="text-decoration: none">'un temps d'un país</span></i> enregistrat pirata en una cinta de 90; amb díhuit, coincidint amb l'arribada a la universitat i la compra del primer reproductor de cedés, vaig desgastar <i>Nova Canço: origen i evolució</i>. Això, senyors i senyores, es paga, perquè el meu bagatge musical està sota mínims i no fa més de huit anys que vaig començar a “escoltar” música.</p> <p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm">Aquesta nit, però, malgrat que darrerament m'he apropat al pop (imbuïda segurament per criteris comercials, superficials, consumistes o vés a saber), aniré a escoltar <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Raimon">Raimon </a>a la Universitat. Digueu-me nostàlgica...</p> <p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm">No m'interessa gens el Raimon d'”Al vent”, dels Setze Jutges, de “Diguem no”, d'aquella duresa a la veu... em fa peresa, què voleu que vos diga. I tampoc m'apassiona ara l'autor com a transmissor dels clàssics, a pesar de reconéixer-li la sublimitat de les peces, i malgrat que m'adormira a COU quan la mestra de valencià ens el feia escoltar. </p> <p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm">Si aquesta nit m'aprope al Paranimf, a banda de per una certa sensació de comiat, és sobretot per escoltar en directe “En tu estime el món”, “T'ho devia”, “Quan te'n vas” o “Amb tots els petits vicis”, però sobretot, sobretot, per “<a href="http://www.youtube.com/watch?v=dhs6HKE9IQg">Com un puny</a>” i per “<a href="http://www.los40.com/musica/album/primer-parlare-de-tu/musica-album/1231968_1147791.aspx">Primer parlaré de tu</a>”. </p> <p align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm">I un poc també, ho reconec, pel Raimon <a href="http://www.goear.com/listen/2c6f5e1/i-beg-your-pardon-raimon">espriuà</a>. Llicència de filòloga, que mentre tant, evita alguns trastorns, posant-se ben cordats els pantalons...</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-82020522991246706842010-01-08T15:24:00.005+01:002010-01-08T15:35:29.303+01:00Zones humides<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJsTDpYdXR47cpM3fjkDPZHLn9Dk2-0AVMzCYwUc5I2BBsP5rfBd1nsBckM6cRhvocBckRMarEGt5pMxJCWbu1OvVsUnK7wtr6_NQzuLtCIfJv6FQqirwRC3e7T9moHhUhXNWIEOLcxoy0/s1600-h/Zoneshumides350.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 209px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJsTDpYdXR47cpM3fjkDPZHLn9Dk2-0AVMzCYwUc5I2BBsP5rfBd1nsBckM6cRhvocBckRMarEGt5pMxJCWbu1OvVsUnK7wtr6_NQzuLtCIfJv6FQqirwRC3e7T9moHhUhXNWIEOLcxoy0/s320/Zoneshumides350.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5424376751219490674" border="0" /></a><blockquote></blockquote></div><blockquote><div style="text-align: justify;"><blockquote></blockquote></div></blockquote><div style="text-align: justify;">D’ençà que tinc ús de raó que tinc hemorroides. Vaig passar-me la tira d’anys pensant-me que això era una cosa que no es podia dir a ningú. Perquè les hemor roides els surten només als vells.<br /></div><div style="text-align: justify;">Sempre em va semblar que quedaven fatal per a una noia. La de vegades que he hagut d’anar al proctòleg per culpa seva! Ell m’ha aconsellat sempre, però, que les deixi tal com estan mentre no em facin mal. I de mal, no me’n feien. Només em feien picor. Per a la picor, el doctor Fiddel, proctòleg, em va receptar una pomada de zinc.<br /></div><div style="text-align: justify;">Per a la picor externa te n’has de posar una quantitat de la mida d’una avellana a damunt del dit amb l’ungla més curta i te l’has d’anar fregant per tot el foradet del cul. El tub de la pomada ja porta una aplicació en punta plena de forats perquè es pugui introduir per l’anus i s’hi pugui injectar la pomada i calmar així fins i tot la picor interna.<br /></div><div style="text-align: justify;">Abans de tenir aquesta pomada em vaig arribar a gratar el forat del cul per dins i per fora amb tal força, mentre dormia, que al matí següent tenia una taca de color marró fosc a les calcetes de la mida de la xapa d’una ampolla. Com més intensa la picor, més endins el dit. El que deia: fatal per a una noia.<br /></div><blockquote><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: right;"><span style="font-size:85%;"><br /></span></div></div></blockquote><blockquote></blockquote><div style="text-align: justify;"><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-33996798936456214532009-12-08T12:59:00.003+01:002009-12-08T13:04:35.380+01:00Fortalesa i temperança<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbe-jkrEpdM7ZxImCJfmRNDAd9b3kyeV8wdJfUNviTk_3-dakoIhDorpgPRtUceuij0UNdD0F6A2-cgbQ3fGGhIiUldnkOnvfYotJ2Gh_J10uwjiqvcQRWmQ-2YFKwNP8QT4k8cBOb97-g/s1600-h/dolainaji7.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 255px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbe-jkrEpdM7ZxImCJfmRNDAd9b3kyeV8wdJfUNviTk_3-dakoIhDorpgPRtUceuij0UNdD0F6A2-cgbQ3fGGhIiUldnkOnvfYotJ2Gh_J10uwjiqvcQRWmQ-2YFKwNP8QT4k8cBOb97-g/s320/dolainaji7.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5412834823444074370" border="0" /></a>En això estic<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-46606899760655901632009-08-30T22:24:00.004+02:002009-08-30T22:37:48.369+02:00Jocs Florals: el poeta laureado y el aire naturalmente digno<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6CetVl48S2vtabLCwfdwS8RVB1PURYccvuwXotRk3rPB075XvvpJwBPZNg1cYabK2zkwIuVzfVhTymkpnrvMvaks0ASSA3VJeJyuqZP8rlRYlUI399JGjWwgtC2eSEDJ0Zx6Wlld8Mls8/s1600-h/jocs-florals-cxxv-cartell.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 180px; height: 254px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6CetVl48S2vtabLCwfdwS8RVB1PURYccvuwXotRk3rPB075XvvpJwBPZNg1cYabK2zkwIuVzfVhTymkpnrvMvaks0ASSA3VJeJyuqZP8rlRYlUI399JGjWwgtC2eSEDJ0Zx6Wlld8Mls8/s320/jocs-florals-cxxv-cartell.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5375858540081411282" border="0" /></a>Llegint al voltant de la poeta castellonenca Magdalena Garcia Bravo he trobat la crònica del moment en què és proclamada Regina de les Festes als Jocs Florals de València de l'any 1882 i guardonada amb un accèssit.<br /></div><div style="text-align: justify;">A banda de la barroca descripció de la situació (València, you know) em crida l'atenció els qualificatius amb què es descriu l'autora i la seua obra. No té desperdici.<br /></div><div style="text-align: justify;"><blockquote>"El poeta laureado [Jacinto Labaila] recibió la flor natural, que era una magnífica rosa. Inmediatamete, y acompañado por cuatro socios del Rat-Penat, se dirigió al palco que ocupaba la bella y distinguida señorita Doña Magdalena García Bravo que también cultiva la poesía y le entregó la flor.<br />Fué aquel un acto solemnísimo y conmovedor. Cuando apareció la señorita García Bravo á la puerta del corredor de las butacas, apoyada en el brazo del poeta laureado, precedida de los cuatro socios de Lo Rat-Penat, delante de los cuales marchaban los maceros de la ciudad y dos lindas aldeanas, vestidas con un rico traje característico del pais (sic!), llevando en sus manos elegantes canastillos de flores para ofrecer á la nueva soberana de la poesía, el entusiasmo no conocía límites.<br />Radiante de belleza estaba la nueva reina de la fiesta: sus naturales gracias, su candor y su aire naturalmente digno, estaban velados por la modestia y confusión, producida por las ovaciones de que era objeto.<br />Vestía un magnítico vestido de fall (?) blanco-perla de Lion, adornado con flores artificiales del mejor gusto; un collar con un precioso medallón, y en su encantadora cabeza una diadema en que se veian engastadas multitud de piedras preciosas.<br />Continuando la publicación de los premios, resultaron adjudicados de la siguiente manera:<br />Accésits á la flor natural a D. Jerónimo Forteza, por su poesía "Les Estrelles", y á la señorita García Bravo, momentos antes elegida Reina de la fiesta, por su composición "Cant de amor".<br />El entusiasmo del distinguido concurso aumentó al hacerse esta última proclamación, y los aplausos y los bravos eran tanto más ruidosos cuanto más brillaba la modestia en el interesante rostro de la simpática poetisa, confundida por aquel brillantísimo triunfo". </blockquote><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-10747926886571678332009-08-27T00:07:00.002+02:002009-08-27T00:10:21.997+02:00Insòlit<div style="text-align: justify;">En l'única prestatgeria que l'FNAC d'Alacant dedica a la secció "catalán-valenciano" hui hi havia tres persones. Hem hagut de fer torns.<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-4847506497268738852009-05-06T14:51:00.001+02:002009-05-06T14:53:01.826+02:00Ens en sortim...<div align="justify">... i tant se val que siguen dies parells o senars. </div><div align="justify"><br />Amb <a href="http://deconstrucciodelalectora.blogspot.com/2009/05/que-bonic-que-bonic-que-bonic.html">els amics </a>no calen dits despitats que freguen una esquena per casualitat, només amb què puje el café i ballem a la platja amb barrets mexicans, ja se’ns posa cara de felicitat.<br /><br />I que bonic, que bonic, que bonic quan ens convertim en nens grans i piquem tots els ritmes del món amb les mans. I dos-cents dansaires otomans (o alacantins, veges tu) giren contents al nostre voltant.</div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-65285494007445975852009-04-26T20:59:00.005+02:002009-04-26T21:45:51.253+02:00Élena<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu4qkBJFy8CrI6A5729ePcAe9VWamDSEqjjXTHirf6ti7QuvSk_LN0AjdKt2sEBRuotgBTJAQTNKRMWzl-SP3rn_ZqxUzZwvQG-iC27D1GPbAU0h7LgnRVDhY6uGZBucDpSSSwOnk9rM-d/s1600-h/%C3%A9lena.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 287px; height: 216px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgu4qkBJFy8CrI6A5729ePcAe9VWamDSEqjjXTHirf6ti7QuvSk_LN0AjdKt2sEBRuotgBTJAQTNKRMWzl-SP3rn_ZqxUzZwvQG-iC27D1GPbAU0h7LgnRVDhY6uGZBucDpSSSwOnk9rM-d/s320/%C3%A9lena.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329080080304310290" border="0" /></a><span lang="CA">Últimament estic més escoltadora que lectora. Vull dir que estic més per la música que pels llibres, la qual cosa no deixa de ser estranya perquè poques vegades abans m’havia interessat jo per cap grup que no fóra la santíssima trinitat dels cantautors catalans. </span></div> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">El cas és que ara bambe per la xarxa buscant grups en valencià que facen música en l’anomenat estil pop-rock, que no sé si és ben bé rock o pop però que em fa igual. I compre els cedés i tot!!!</span></p> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Fa un parell de setmanes que no em trac del cap la veu d'<a href="http://www.avui.es/multimedia/detail_video.php?video_rsr_PK=48497&hdn_data_recurs=2009-04-12">Helena Miquel</a>, cantant, entre d'altres, del grup <a href="http://www.myspace.com/elenaplace">Élena </a>que fa poc ha tret el seu primer treball en català. No és que només les cançons m’agraden, que evidentment m’agraden, sinó que la fonètica (i perdoneu-me la pedanteria filològica) és perfectament acurada i això se’m fa estranyament agradable en el barceloní. M’encanta quan diu <i style="">llum</i> o <i style="">llamp </i>conforme s’ha de dir. Acabe de decidir que a partir d’ara només escoltaré grups que diguen <span style="font-style: italic;">llum </span>i <span style="font-style: italic;">llamp </span><a href="http://www.youtube.com/watch?v=NDiGkmKJxho">així</a>.</span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-84276794595313247962009-04-17T12:30:00.004+02:002009-04-17T12:53:23.771+02:00París val més que una missa<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt91o8ksb7aWMbvv8VT9YDUEPSpUPJz6RQaWKREiGiR1vEUcu-tdniwkl-iH8IutoWs6pX4a74UXOShEy1j5h03sXfO3NgmyB0f1xUdyckGSLMdFU1kAWtSXRnm5wCXHn5Wb8zjWgltPbF/s1600-h/flore.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 271px; height: 291px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjt91o8ksb7aWMbvv8VT9YDUEPSpUPJz6RQaWKREiGiR1vEUcu-tdniwkl-iH8IutoWs6pX4a74UXOShEy1j5h03sXfO3NgmyB0f1xUdyckGSLMdFU1kAWtSXRnm5wCXHn5Wb8zjWgltPbF/s320/flore.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5325610752079786770" border="0" /></a>...la que em vaig empassar Diumenge de Resurrecció a Notre Dame. Res de l’altre món però, ja m’esperava jo que la missa gregoriana fóra una cosa ampul·losa, i daurada, i vinga el fum. Però res, es veu que els francesos, amb tant de laïcisme, s’han oblidat de fer misses com cal.<br /></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">A banda d’això, París ha estat reconfortant en cos i ànima. El millor han estat els cafés, o millor dit, les cerveses en els cafés. Assentar-te mirant el carrer, en horitzontal, i veure passar gent, cadascun de sa mare i de son pare, sense tenir en compte el rellotge i sense que ningú vinga amb presses.</span><span lang="CA"></span><br /><span lang="CA"></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">La gent amable. Sorpresa que una estrangera els parle en francés (tot i ser tan macarrònic com el meu) i no en anglés, o directament en castellà amb el típic comentari: “pues no se por qué no me entienden, si es la segunda lengua del mundo”.</span><span lang="CA"></span><br /><span lang="CA"></span></div><div style="text-align: justify;"><span lang="CA">I el temps bo. Tothom al carrer fins les tantes, residents inclosos, cada vegada amb l’horari més relaxat. </span></div> <p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /></span></p><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span lang="CA">Per cert, la copa de la foto la tinc a casa. Els del <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Caf%C3%A9_de_Flore">café </a>han substituït el fang dels cendrers per l’alumini. Així que ara toca furtar copes. </span></p>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-3197078967871389802009-03-08T10:19:00.003+01:002009-03-08T10:33:04.879+01:008 de març<div style="text-align: justify;">Amb els anys vaig abaixant les banderes, ho reconec. Hi hagué una època en què en portava sis o set, quasi no em cabien a les mans (independentisme, laïcisme, ecologisme, comunisme, no-sexisme...). No és que les haja anat deixant pel camí, encara les duc al damunt, i de tant en tant n'enarbore alguna; però enteneu-me, he relaxat el discurs, que no la ideologia.<br />L'única bandera que encara onege i que dia rere dia desplegue amb més força, és la del feminisme. Cada cop ho sóc més i n'estic més orgullosa. I quan més en pense, veig amb més claredat com a dins del feminisme caben totes aquelles banderes que, de mica en mica, he anat relaxat.<br />Deixeu-me que hui ho (re)vindique.<br /></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-11869509213714089372009-03-01T23:33:00.005+01:002009-03-01T23:58:43.509+01:00Jane Birkin<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9kgJyBkREVa970-NAVEHRaQWgPipM7SufdsLXLlQVMDPqay-pRXlH02pJogmE3leN1vp7t3NVYQlM8bbNcVMFsw_dap0oKZx0135ykXaKw6160Hj_mTlvwwuECDrEnBl339rjU5wWDdYK/s1600-h/birkin.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 213px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9kgJyBkREVa970-NAVEHRaQWgPipM7SufdsLXLlQVMDPqay-pRXlH02pJogmE3leN1vp7t3NVYQlM8bbNcVMFsw_dap0oKZx0135ykXaKw6160Hj_mTlvwwuECDrEnBl339rjU5wWDdYK/s320/birkin.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5308357516296354866" border="0" /></a>Acabe de tornar d'un concert d'aquella que cantava allò de "<a href="http://www.goear.com/listen.php?v=bc22e87">Je t'aime moi non plus</a>", vos enrecordeu? El fet és que abans d'anar-hi no sabia qui era la Birkin, ni què cantava, ni res de res (i ni falta que em feia, per alguna cosa una encara confia en els amics). Així que com que he assistit al concert lliure de prejudicis i el meu francés macarrònic no m'arriba per a entendre gaire les lletres, m'he fixat en coses que habitualment em passen desapercebudes, vull dir coses que en concerts on cante no tinc en compte, com ara la música, l'escena o la resta del públci.<br /></div><div style="text-align: justify;">Així que puc dir que he disfrutat del concert d'una altra manera. I tot i que en algunes peces m'he avorrit (reconec que en les de ritme més lent), el gust de boca que m'emporte és bo. M'ha agradat, per exemple, la plasticitat que desprenia quan s'ha passejat pel públic amb un paraigua de llums, la feblesa corporal que transmetia, el to de veu i sobretot els músics que l'acompanyaven (amb una xel·lo de dènou anys!). Així doncs, a partir d'ara, i gràcies a l'Spotify, afegiré <a href="http://www.janebirkin.net/uk/index.html">Birkin </a>al meu llistat de música recurrent.<br /><br />Escolteu, si voleu, "Coleur café":<br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=57ffa45" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-49324212552129963902009-02-25T14:25:00.009+01:002009-02-25T20:10:55.057+01:00La mar vivia a una badia molt gran...<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6TQJZKVbKlYagQx40muF3m-uZPvB7f3gUETYOamRE8UujnJrUdMIC8-chfF3ihMSsYCdZtkf9oSD9-7aYE48CCYPhwEB3b3x4XvXFmq-Fqf6alnAtG3u1oZpM4B7p8ZwIx6TxQZqTSd9Q/s1600-h/5219materiabretanya.g.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 193px; height: 292px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6TQJZKVbKlYagQx40muF3m-uZPvB7f3gUETYOamRE8UujnJrUdMIC8-chfF3ihMSsYCdZtkf9oSD9-7aYE48CCYPhwEB3b3x4XvXFmq-Fqf6alnAtG3u1oZpM4B7p8ZwIx6TxQZqTSd9Q/s320/5219materiabretanya.g.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5306728038635502722" border="0" /></a><blockquote><span style="font-size:100%;">"...Un dels cantons d'aquella badia que era la casa de la mar s'anomenava la <a href="http://www.ruralicante.com/images/rutas/albir/Faro%20de%20Alfa%e7%20del%20P%ed%20-%20Serra%20Gelada.JPG">Punta de l'Albir</a> i l'altre cantó el Morro de Toix, i cap al racó de <a href="http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=1145713">l'Olla</a> suraven els crestallets de l'Illeta i de l'Illot. L'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Aitana">Aitana </a>i el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Puig_Campana">Puigcampana </a>eren dues muntanyes punxegudes i migjornenques, que de tant de mirar-se l'aigua se n'havien tornat blaves. Fent frontera entre el nostre terme i els de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Calp">Calp </a>i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Benissa">Benissa </a>s'alçava la serra de <a href="http://www.ruralicante.com/images/rutas/albir/DSCN3926.jpg">Bèrnia</a>; una frontera de color de pàmpols durats i de tardor que neixia al coll de Mascarat i arribava a la Vall de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/T%C3%A0rbena">Tàrbena</a>, i estava tota voltada de tossals apegats a les seues faldes com cadells mamant de la mare.<br /><br />I nosaltres vivíem como si visquéssem a cavall entre el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Altea">poble </a>i <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0014671">Capnegret</a>; al poble la casa de l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jes%C3%BAs_Ernest_Mart%C3%ADnez_Ferrando">avi</a> i les dels oncles, i a Capnegret la casa dels pares vora la carretera però a aquesta banda, i només creuar la carretera,la Venta del tio Catalí i mitja dotzena de bancals i de marges i en acabant la mar."</span></blockquote></div><div style="text-align: justify;"><br /><div style="text-align: justify;">Puc dir amb tota seguretat que l'obertura de <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/124998"><span style="font-style: italic;">Matèria de Bretanya</span></a> és el fragment que més vegades he rellegit. A partir d'ara, amb molta <a href="http://nausicanova.blogspot.com/2009/02/sens-ha-mort-la-carmelina.html">més adoració</a>. Quina sensació més extranya, la d'assistir a la mort d'un <a href="http://www.elpais.com/articulo/Necrologicas/Carmelina/Sanchez-Cutillas/escritora/rebelde/valenciana/elpepinec/20090225elpepinec_2/Tes">clàssic</a>.<br /><br /></div></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-37174787684740153192009-02-20T13:11:00.005+01:002009-02-20T13:34:55.774+01:00Carnestoltes<div style="text-align: justify;"></div><blockquote><div style="text-align: justify;">La Marquesa d'Artigues s'estava tota soleta en son lloc de costum, en son etern lloc, darrera els vidres del balcó, aclofada en la butaca, amb la tauleta al davant, els impertinents als dits i la pelegrina d'astracan sobre les espatlles seques i ossoses.<br /></div><div style="text-align: justify;">Les criades joves se n'havien anat amb la portera a veure l'entrada de la gent a un gran ball de disfresses que tenia molt crit aquells dies, l'administrador havia sortit també a orejar-se i la Glòria, la cambrera gran, després d'aconduir la senyora, s'havia retirat prudentment, enduent-se'n el quinquer, per no destorbar-la en ses devocions del jorn.<br />[...] Un cop acabada la tirallonga dels resos quotidians, la marquesa deixà caure amb lassitud rosaris i mans sobre la falda, i es posà a mirar distretament a fora. En aquella hora passaven per la Rabla comptades persones, i totes amb llurs vestidures naturals.<br />-Gràcies a Déu! -es digué de pensament la dama; i sobre el camper fosc de l'alcova, son rostre, aclarit a la Rembrandt, s'animà amb un llampec de satisfacció. Era dimarts de Carnestoltes; feia tres dies que no parava de veure disfresses, i la pobra Marquesa ja n'estava tipa i ben tipa del banal espectacle.<br />En ses llargues vetlles de solitària i d'impedida, quan no tenia altres distraccions que el llibre piadós o la fulla de noves, ni més companyia que el servei, algun paràsit pidolaire o qualque amistat plena d'anys i de xacres com ella, que tots plegats li parlaven sempre de les mateixes coses amb les matiexes paraules, la pobra dona, impacient i neguitosa, afamada de renovament i d'animació, hi pensava de tant en tant i amb certa complaença en aquell Carnestoltes que havia de passar sota sos balcons, alegrant-ho tot amb ses expansions rialleres i fora de mida. Però el Carnestoltes venia, i amb ell els crits eixordadors, la gatzara boja, les corrues de galifardeus malgirbats que feien bromades grolleres o gestes sospitoses... i ella la trista condemnada a presenciar de cap a cap del dia aquell desenfrenament estúpid o libidinós de somni d'histèrica, acabava per sentir-se'n secretament ofesa en sos gustos llimats d'aristòcrata, en sos pudors de vestal endurida i en son humor metòdic i reposat de vella i de malalta.<br /><span style="font-size:85%;"><br /> <a href="http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=3221">Caterina Albert</a>, <span style="font-style: italic;">Caires Vius</span>, 1907</span><br /></div></blockquote>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-47722323331410486702009-02-17T16:02:00.003+01:002009-02-17T16:09:45.645+01:00Del segle passat?<div style="text-align: center;"><span style="font-weight: bold;">"Valencià" ha de ser un nom acadèmic vàlid i exportable<br /></span><div style="text-align: right;"><span style="font-size:85%;"></span><blockquote><span style="font-size:85%;">per Emili Casanova, </span><br /><span style="font-size:85%;">catedràtic de la UV i membre de l'AVL</span></blockquote><span style="font-size:85%;"></span><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"><blockquote>No hi ha cap dubte que els valencians i els catalans parlem una mateixa llengua, com demostren la història, la filologia i la intercomprensió.No hi ha cap dubte que el nom de català o llengua catalana per anomenar la llengua és adequat des del punt de vista històric (la llengua naix al nord i es trasllada cap al sud, com el castellà i el galaicoportugués). També és cert que, en els segles XIX i XX, els catalans han sigut els qui més han estudiat i impulsat la llengua. Crec que cap valencià no hauria de tindre problemes de dir a la llengua que parlem català perquè el nom només es referix a la llengua sense connotacions polítiques ni ideològiques ni territorials.<br /><br />Tampoc no hi ha dubte que els valencians som un poble sobirà i independent de <strong>Catalunya</strong> des del mateix moment de la conquesta, quan<strong> Jaume I </strong>creà el <strong>Regne de València</strong>. En pla d’igualtat, sempre hem col·laborat com a veïns, com a membres de la <strong>Corona d’Aragó</strong> i, més recentment, com a components d’<strong>Espanya</strong>. Pel que fa a la llengua, la designem com a llengua valenciana o valencià des del segle XIV, expressió que és l’única que ha existit popularment. A més, l’ús social del valencià es recuperarà millor si els valencians ens identifiquem com a valencians i considerem el valencià com la llengua pròpia, objectius molt més assolibles si anomenem el valencià amb el nom que li dóna el nostre poble, que és també el de la legalitat estatutària.<br /></blockquote></div><blockquote><div style="text-align: justify;"><p style="text-align: justify;">El problema és que la coexistència de dos noms enfrontats és un obstacle per avançar en la projecció internacional de la llengua en un món total i interconnectat, on un acte en qualsevol lloc del món pot tindre un gran efecte ací. A fi de superar eixa dificultat, la <strong>Generalitat Valenciana </strong>deu acceptar, en àmbits extravalencians, al costat de valencià el nom català (o el compost valencià/català), tal com recomana el dictamen de l’<strong>AVL</strong>. Correlativament, la <strong>Generalitat de Catalunya</strong> (i l’<strong>IEC</strong>) deu comprendre que la llengua és de tots i que <strong>València</strong> també vol ser protagonista, i vol que el seu nom històric, popular i oficial puga designar-la en tots els llocs, inclosa la universitat.</p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;">En general, totes les parts hem de debatre, hem de reflexionar i hem d’arribar a acords pensant en el benestar de la societat valenciana. Per tant, no trobe adequat (com em diu algun company) que el nom de valencià no es puga acceptar com a nom acadèmic fins que la <strong>Generalitat</strong> no accepte el de català “perquè això podria portar a manipulacions secessionistes”, perquè la Universitat deu estar, amb principis ètics, sempre a l’avantguarda del seu poble. De fet, no hauria de tornar a passar el que ens ha passat recentment: en un congrés internacional que se celebrarà a<strong> València</strong>, que té com una de les seues missions apujar l’autoestima dels valencians devers la llengua, no hi haurà una secció específica sobre el parlar de<strong> València</strong> perquè els filòlegs de la universitat no ens hem posat d’acord sobre quin nom usar (ni valencià, ni català, ni valencià/català, ni llengües de la <strong>Corona d’Aragó</strong>). A més, esta trista realitat contrasta amb el fet que els romanistes més il·lustres ens animaven a usar qualsevol opció perquè per a ells no hi ha problemes. Al cap i a la fi, tot el món té clar que, es pose elnom que es pose, dins de la <strong>Romània</strong> hi ha poques realitats lingüístiques més unitàries que la que formen els parlars de les <strong>Illes Balears</strong>, de <strong>València</strong> i de <strong>Catalunya</strong>. Una manera d’anar normalitzant els noms és que la universitat comence donant exemple, i que els nostres rectors i claustres impulsen un canvi en els estatuts universitaris com a senyal de voluntat decidida per a la normalització de la nomenclatura de la llengua en totes les seues facetes. Com ara l’article 5, 2 dels <strong>Estatuts de la Universitat de València</strong> podria tindre la redacció següent: “<em>Com a institució pública, la llengua pròpia de la Universitat de València és la llengua pròpia de la <strong>Comunitat Valenciana</strong>. Als efectes d’aquests <strong>Estatuts</strong>, són denominacions seues tant les acadèmiques llengua valenciana i llengua catalana com la popular i oficial, valencià i llengua valenciana, arreplegades en l’<strong>Estatut d’Autonomia</strong>”</em>. Perquè d’una altra manera, encara que el nom de valencià també és admissible, mai no s’usa en cap acte seriós o conveni internacional. Eixa manera d’actuar equival a dir que el nom valencià és de segona categoria. És com si, per als qui tenim estudis, fóra obvi que s’ha de dir català, per molt que la immensa majoria dels ciutadans valencians no entenguen per què el nom valencià no és digne d’usar-se en qualsevol àmbit social, l’acadèmic inclòs.</p><div style="text-align: right;"><span style="font-size:85%;">dins <a href="http://www.uv.es/%7Enoudise/"><span style="font-style: italic;">Nou Dise</span></a>, revista setmanal de la UV.</span><br /></div></div></blockquote><span style="font-size:85%;"><br /></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"></span></span><br /></div><span style="font-weight: bold;"><span style="font-weight: bold;"></span></span></div></div>Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-70435970941912938232009-01-31T18:42:00.007+01:002009-01-31T19:18:57.358+01:00Ametlers<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcKe__WwUSwnF4V23CmJg0FXnW4AMehbuKa2Wa-as4ryNc4_cM9Jd7fXI3pLTQV3nDsXd6Y9PPFHRiFHMvoNTRUicMNUm7whbecnOaHdwZ3lMAy_XQGVGqdY37BOjX3-in6h19PebJhtUG/s1600-h/fotos_de_flores_de_almendro_03.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 221px; height: 177px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcKe__WwUSwnF4V23CmJg0FXnW4AMehbuKa2Wa-as4ryNc4_cM9Jd7fXI3pLTQV3nDsXd6Y9PPFHRiFHMvoNTRUicMNUm7whbecnOaHdwZ3lMAy_XQGVGqdY37BOjX3-in6h19PebJhtUG/s320/fotos_de_flores_de_almendro_03.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5297521539497284754" border="0" /></a>Torne cap a casa al voltant de les cinc per l'autovia Madrid-Alacant, gairebé podria fer-ho amb els ulls tancats de tants cops com hi he passat. Tinc la sensació que hi arribe en quant comence a baixar el Portitxol, un petit port de muntanya que fa de barrera natural entre la sub-comarca del <a href="http://www.uv.es/%7Efjglez/pais/vinalopomitja.html">Vinalopó Mitjà</a> i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alacant%C3%AD">l'Alacantí</a>, que és com dir entre <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Montfort_del_Cid">Montfort </a>i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Alacant">Alacant</a>.<br /></div><div style="text-align: justify;">Hi ha dies que passe d'esma, però hui m'ha sorprés la badia d'Alacant al fons (amb una llum espectacular) i els ametlers florits en els bancals de la vora. La flor de l'ametler és un dels pocs símbols<span lang="CA"> que encara m'arrela a la terra i m’evoca les faenes del camp, la fi de l’hivern, <st1:personname productid="la Candelera. M" st="on"><st1:personname productid="la Candelera." st="on">la <a href="http://www.lamalla.cat/actualitat_cultural/festes_populars/article?id=158989">Candelera</a>.</st1:personname> M</st1:personname>’agrada aquesta vinculació etnogràfica.</span><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7549177908241810963.post-11181619903045627722009-01-26T18:32:00.005+01:002009-01-27T11:18:29.883+01:00Una llengua musicada<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWjAuD_dJboUB44v1XE46L6-pRi3FlxBvdbeDioMTKusFcxlFDPrfYDy0-cK1flSZrfkjJ-T-c2-wokr6q3QA88IT2Cen24RH1HknHeD9MyLR1D_IAltSN3pFmuUQVLjbrmrPRQpgon5oq/s1600-h/llengua-musicada.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 228px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWjAuD_dJboUB44v1XE46L6-pRi3FlxBvdbeDioMTKusFcxlFDPrfYDy0-cK1flSZrfkjJ-T-c2-wokr6q3QA88IT2Cen24RH1HknHeD9MyLR1D_IAltSN3pFmuUQVLjbrmrPRQpgon5oq/s320/llengua-musicada.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5295913133740295922" border="0" /></a><span lang="CA">Recorde perfectament la <a href="http://www.goear.com/listen.php?v=347027d">primera cançó</a> que vaig escoltar conscientment que ho feia en català (sumada a la idea de no entendres res, clar). Recorde, doncs, la primera vesprada de dissabte que em ficava a la meua habitació, engegava el tocadiscs, em posava els cascos, em deixava emportar per les lletres dels grups que més m’agradaven i descobria que un d’ells cantava en català. No penseu en cap <a href="http://www.sopadecabra.net/">Sopa de Cabra</a>, <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sau">Sau </a>o <a href="http://www.laxnbusto.com/">Lax’n’Busto</a>, que era precisament el que em corresponia per l’època, en absolut. Amb els meus 15 anys acabats de complir, aterrada en un institut públic, amb l’assignatura de valencià com a única relació amb l’idioma fora de casa i tot just mesos després d’haver pres <st1:personname productid="la Confirmaci" st="on">la Confirmació</st1:personname> de manera absolutament conscient, la meua primera relació amb la música en català no va ser sinó fortuïta. </span></div> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">La meua catalanitat d’aleshores es reduïa a lluir una samarreta del Barça a l’hora d’Educació Física que em regalaren aquell estiu. La meua companya del darrere es veu que també era del Barça, i un dia ens vam posar a cantar l’himne (com si fóra l’última cosa que faríem a la vida) enmig del patí entre bot i bot. Al dia següent, aquesta xica, es presentà a classe amb quasi una dotzena de discos de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Manuel_Serrat_i_Teresa">Serrat </a>que son pare li havia dit que potser m’agradarien. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Entre <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Para_piel_de_manzana_%28%C3%A1lbum%29"><i style="">Para piel de manzana</i></a>, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Bienaventurados_%28%C3%A1lbum%29"><i style="">Bienaventurados</i> </a>o <i style=""><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/El_sur_tambi%C3%A9n_existe_%28%C3%A1lbum%29">El sur también existe</a> </i>(a partir del qual vaig descobrir Benedetti) hi havia un concert <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/En_directo_%28%C3%A1lbum_de_Serrat%29">en direct</a><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/En_directo_%28%C3%A1lbum_de_Serrat%29">e</a> amb cançons en català, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Com_ho_fa_el_vent_%28%C3%A1lbum%29"><span style="font-style: italic;">Com o fa el vent</span></a>, <span style="font-style: italic;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Tal_com_raja_%28%C3%A1lbum%29">Tal com raja</a> </span>i d'altres. Així vaig començar a entrar en el magnífic món de la nostra <i style="">llengua musicada. </i>No penseu, però, que ja ho tenia tot fet, Serrat em va durar molt però molt (i encara ara l’escolte devotament) i no va ser fins als anys universitaris que vaig començar a conéixer qui eren aquells senyors i senyores de <st1:personname productid="la Nova Can" st="on"><st1:personname productid="la Nova" st="on">la Nova</st1:personname> Cançó</st1:personname>, del Rock Català i tota la colla que ha vingut darrere. </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">No penseu que era fàcil accedir a la música en català en l’era pre-internet, i molt menys per a una adolescent d’escola de monges que no tenia, ni a casa ni als voltants, ningú un parell d’anys major que li posara una cançoneta en català. Ni tan sols a l’institut, on els profes de valencià només em posaren una vegada (ho recorde a la perfecció i no precisament com una sensació agradable) un poema d’Ausiàs March musicat per Raimon (ara sé que aquell qui cantava era Raimon i allò que cantava era d’Ausiàs March). </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">L’obra de <a href="http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009010700_18_539333__Panorama-Carla-Gonzalez-pren-pols-lestat-actual-musica-catala">Carla Gonzàlez</a>, i sobretot la normalitat amb què l’ha escrit, em fan pensar que la normalització de la llengua va sortint efecte i que afortunadament hi ha gent de la meua generació que va fer una transició idiomàtica molt més ràpida (si és que els hi va caldre). Amb tots els ets i uts que se us ocórreguen i tots el problemes que vulgueu apuntar (vg. el capítol dedicat als MMCC). Ja ho sé, <i style="">el sur también existe</i>, en done fe.</span></p>Unknownnoreply@blogger.com2