Fa una mica menys de tres anys vaig escriure açò, just abans que Alarte fóra proclamat Secretari General i candidat a la presidència de les Corts. No cal dir que encara estic d'acord amb la tesi. Ara torne a dirigir-me als socialistes per demanar-li a Alarte que plegue, que se'n vaja, que siga capaç de reprendre la seua vida fora de la primera línia política, i que ho faça amb la mateixa honradesa amb què ens demanava que el votàrem. Que deixar el càrrec no és cap tragèdia, que no passa res.
I li ho demane per dos motius. Primer perquè ell mateix va dir que si no superava els resultats de Pla se n'aniria (es veu que se li ha oblidat), i segon perquè Compromís i Esquerra Unida no són suficients per fer fora a Camps (malgrat que si Oltra s'ho proposa, ja ha demostrat que pot amb això i amb més).
Necessitem que l'oposició a les Corts cresca, que es cree opinió, que es parle clar, que es trenque el Guantànamo informatiu, que a la gent al carrer li arribe el que passa a les Corts, que es faça un socialisme valencià sense mirar a Madrid (i quan dic valencià vull dir també en valencià, clar), que el PSPV torne a funcionar, que se'n vagen els que se l'han carregat i tornen valencianistes de veres, dels que fa molt i molt de temps que han desaparegut.
Si no, el canvi no es produirà. N'estic conveçuda.
