D’ençà que tinc ús de raó que tinc hemorroides. Vaig passar-me la tira d’anys pensant-me que això era una cosa que no es podia dir a ningú. Perquè les hemor roides els surten només als vells.
Sempre em va semblar que quedaven fatal per a una noia. La de vegades que he hagut d’anar al proctòleg per culpa seva! Ell m’ha aconsellat sempre, però, que les deixi tal com estan mentre no em facin mal. I de mal, no me’n feien. Només em feien picor. Per a la picor, el doctor Fiddel, proctòleg, em va receptar una pomada de zinc.
Per a la picor externa te n’has de posar una quantitat de la mida d’una avellana a damunt del dit amb l’ungla més curta i te l’has d’anar fregant per tot el foradet del cul. El tub de la pomada ja porta una aplicació en punta plena de forats perquè es pugui introduir per l’anus i s’hi pugui injectar la pomada i calmar així fins i tot la picor interna.
Abans de tenir aquesta pomada em vaig arribar a gratar el forat del cul per dins i per fora amb tal força, mentre dormia, que al matí següent tenia una taca de color marró fosc a les calcetes de la mida de la xapa d’una ampolla. Com més intensa la picor, més endins el dit. El que deia: fatal per a una noia.
