... i tant se val que siguen dies parells o senars.
Amb els amics no calen dits despitats que freguen una esquena per casualitat, només amb què puje el café i ballem a la platja amb barrets mexicans, ja se’ns posa cara de felicitat.
I que bonic, que bonic, que bonic quan ens convertim en nens grans i piquem tots els ritmes del món amb les mans. I dos-cents dansaires otomans (o alacantins, veges tu) giren contents al nostre voltant.
