Últimament estic més escoltadora que lectora. Vull dir que estic més per la música que pels llibres, la qual cosa no deixa de ser estranya perquè poques vegades abans m’havia interessat jo per cap grup que no fóra la santíssima trinitat dels cantautors catalans. El cas és que ara bambe per la xarxa buscant grups en valencià que facen música en l’anomenat estil pop-rock, que no sé si és ben bé rock o pop però que em fa igual. I compre els cedés i tot!!!
Fa un parell de setmanes que no em trac del cap la veu d'Helena Miquel, cantant, entre d'altres, del grup Élena que fa poc ha tret el seu primer treball en català. No és que només les cançons m’agraden, que evidentment m’agraden, sinó que la fonètica (i perdoneu-me la pedanteria filològica) és perfectament acurada i això se’m fa estranyament agradable en el barceloní. M’encanta quan diu llum o llamp conforme s’ha de dir. Acabe de decidir que a partir d’ara només escoltaré grups que diguen llum i llamp així.
