"...Un dels cantons d'aquella badia que era la casa de la mar s'anomenava la Punta de l'Albir i l'altre cantó el Morro de Toix, i cap al racó de l'Olla suraven els crestallets de l'Illeta i de l'Illot. L'Aitana i el Puigcampana eren dues muntanyes punxegudes i migjornenques, que de tant de mirar-se l'aigua se n'havien tornat blaves. Fent frontera entre el nostre terme i els de Calp i Benissa s'alçava la serra de Bèrnia; una frontera de color de pàmpols durats i de tardor que neixia al coll de Mascarat i arribava a la Vall de Tàrbena, i estava tota voltada de tossals apegats a les seues faldes com cadells mamant de la mare.
I nosaltres vivíem como si visquéssem a cavall entre el poble i Capnegret; al poble la casa de l'avi i les dels oncles, i a Capnegret la casa dels pares vora la carretera però a aquesta banda, i només creuar la carretera,la Venta del tio Catalí i mitja dotzena de bancals i de marges i en acabant la mar."
Puc dir amb tota seguretat que l'obertura de Matèria de Bretanya és el fragment que més vegades he rellegit. A partir d'ara, amb molta més adoració. Quina sensació més extranya, la d'assistir a la mort d'un clàssic.
0 comentaris:
Publica un comentari