Per a pensar-hi

Doris Lessing -en el discurs d'agraïment- ha dedicat el premi Nobel a les persones que per la seua manca d’accés a l’educació o a la cultura no podran desenvolupar el seu talent literari i mai guanyaran el premi. Des del 1901 només onze dones han guanyat el Nobel, i ha estat precisament una dona la primera a compartir-lo amb la gran massa anònima i a reivindicar el talent creatiu de tothom (i totdon, clar).

Què en dèiem, de les qualitats femenines?

Com m'agradaria allunyar-me'n nord enllà

Efe demana que n'informe, de les Jornades Feministes, potser un altre dia publicaré els resultats. Hui, però, no puc més que reprendre un vell himne de la Bonet.

L'altre dia, escoltant per enèsima vegada al CD del cotxe Terra Secreta, pensava -ingènua de mi- que possiblement ja haguérem superat les antigues lluites i com d'agraït era escoltar un treball com el seu darrer. Portava al cap fer una entrada per parlar dels poetes retrobats aprofitant el poema de Miquel Àngel Riera "Mai donis per finit", però seria massa prosaic donades les circumstàncies de hui. Em sembla que allò de "que truquen de matinada" reprén tota la seua actualitat en una nit en què el govern de la dreta (la mateixa dreta, la mateixa gent, la mateixa hipocresia, els mateixos himnes) ha gillotinat la llibertat d'expressió.

Polític i personal

No hi ha hagut café però hi ha hagut cervesa i sopar amb Lorena i Carmen (magnífiques). Xerrades amb dones al voltant de la (les) realitat(s) de les dones que ens ajuden a sentir-nos dins la col·lectivitat, a traslladar a una altra gent les nostres inquietuds, a intercanviar opinions, a renovar i a dotar de sentit una de les màximes del feminisme modern: allò personal és polític.
Fa temps que no milite, vull dir que fa temps que no forme part de cap associació feminista, que no llig textos teòrics, que no reflexione en veu alta, que no en parle amb altres dones, que no sé cap on anem associativament i com a col·lectiu. Però les Jornades (aquí i aquí), si més no per a mi, han suposat un xute d’energia, de ganes, i m’han fet situar-me en un nou lloc dins l’immens ventall que ofereix el feminisme al segle XXI. Sembla, doncs, que hi estic una mica més al dia.